Renovar-se o morir

Davant d'un problema hi ha moltes maneres d'actuar, hi ha solucions diverses i diferents a emprendre que tindran un o altre resultat. També davant la pirateria, hi ha moltes maneres d'afrontar-la i el govern sembla que la té clara. Després que el Congrés tombés la setmana passada la Llei Sinde, la ministra i el vicepresident amenacen amb una versió 2.0, que els permeti complir l'objectiu de la llei: poder tancar pàgines webs de descàrreges de manera express sense haver passat pels jutjats.

Aniria bé tenir en compte tot un seguit de coses abans de res, que intencionadament per no dir mai s'expliquen. No són pas dades ni fets ni arguments de collita pròpia sinó que simplement faig d'altaveu d'altra gent. Entre ells un periodista del que us recomano seguir el seu bloc, Nacho Escolar.

• La pirateria en el nostre país és un problema però no pas en la maginitud que se'ns ha volgut vendre. Espanya es troba al 79è lloc del ranquing de països amb pirateria lluny de les taxes del 95% que alguns interessadament han publicat.

• Si es tanca una pàgina se n'obre una altra. Va desparèixer Napster i en van aparèixer d'altres com emule o Kazaa. No és ni la primera ni la última vegada que passa. Per tant d'injusta la llei serà ineficaç. És el que passa quan fas una llei amb la que expressament has esquivat el diàleg i que genera un ampli rebuig.

• Amb internet i la revolució digital moltes coses han canviat, també els hàbits d'accés a la cultura, i la llei no s'ha ni molt menys adaptat. Avui qui més qui menys té un mp3 i aquest és juntament amb l'ordinador el seu mitjà habitual per escoltar música. Per tant, si la gent no porta els discos a sobre però si l'mp3 la gent seguirà comprant discos sencers (sabent que potser li agraden només dues de deu cançons), per després passar-los a l'mp3 i acabar deixant el disc mort de fàstic en un prestatge?

• En deu anys l'evolució de venda de música i dvds haurà caigut en picat, però l'evolució d'assistència a concerts de música i sales de cinema és clarament positiva (veure informes de l'Associació de Promotors Musicals o en el cas del cine fins i tot de l'SGAE). Potser és que la gent inverteix en música en directe el què abans invertia en música gravada. Clar que, segons ha dit algun artista, és la pirateria que els obliga a fer concerts. I jo que pensava que fer actuacions en directe ja formava part de la seva feina!

• Alguns artistes que aquests darrers mesos han defensat de manera més efervescent la Llei Sinde com Alejandro Sanz, que són els que més mal els fa la pirateria, tenen els seus comptes a Miami per exemple. Per tant ni tributen ni paguen impostos a l'Estat espanyol.

• A països com EEUU triomfen els serveis de streaming per internet que permeten gaudir de música i cine, en ocasions baixar-te'n de manera legal, pagant alguna tarifa plana. Aquests serveis s'han volgut i posar en marxa a Espanya però la situació pel que fa internet ho fa del tot impossible.

• A Espanya la banda ampla d'internet és de les més lentes i més cares, fet que no permet que serveis de streaming puguin triomfar. Potser les compamyies teefòniques són les primeres beneficiades que això segueixi així?

Estem d'acord en què s'ha de defensar la propietat intel·lectual i lluitar contra la pirateria però com? Permetent que la propietat intel·lectual la segueixi “defensant” l'SGAE que només busca el benefici propi i no acaba revertiunt gens en la pròpia cultura? Potser ha arribat el moment de no començar la casa per la teulada, actualitzar la llei de propitat intel·lectual a una època on internet és el mitjà per excel·lencia, d'exigir més aquells que més tenen i que més beneficiats surten de la pirateria. Potser ha arribat el moment de oferir alternatives, posar els elements necessaris perquè experiències com Spotify que de manera legal permeten gaudir de cultura a través d'internet tirin endavant i es popularitzin. Potser ha arribat el moment d'aplicar a la música el què moltes vegades s'ha dit de la moda: renovar-se o morir.

LABORDETA, TOT UN EXEMPLE

M' he llevat aquest matí amb una d'aquelles notícies gens esperades. En Labordeta ens ha deixat.

El primer record que en tinc és a finals de la primera legislatura que va ser diputat de la Chunta Aragonesista. Jo, amb quinze anys, assegut al sofà seguint en directe algun dels debats del Congrés dels Diputats amb una sensació d'indignació i cansament. I de sobte va aparèixer ell, amb una de les seves grans virtuts, el parlar clar, sense marejar la perdiu, amb el missatge clar, directe i contundent.

Enmig d'un sentiment de decepció pel panorama polític del moment, era el millor reflexe de que hi ha una manera diferent de fer política. Una manera de fer política des dels valors i no dels interessos, des de l'honestedat i des de la senzillesa. No calia que fes grans intervencions defensant el fet de fer política, el què feia era el millor exemple i la millor manera de convèncer algú. De fet recordo que a algú de la família, davant la típica pregunta de "perquè anar a votar?" davant la típica afirmació de "tots els polítics són iguals" li vaig recomanar que se l'escoltés, i que el seguís al final d'aquella legislatura tant moguda. M'imagino que va funcionar. A les municipals del 2003, a les autonòmiques del 2003 i amb més ganes que mai a les generals del 2004 va anar a votar i en cap més dinar familiar li vaig sentir la recurrent pregunta. Des d'aquell moment en Labordeta ha estat per mi, tot un referent.

Quan els periodistes del Congrés li van fer un reconeixement quan va deixar de ser diputat, ell va cantar una jota que deia "aqui se quedan los guapos y nos vamos los buenos". Doncs si hi ha "guapos" que es queden i una vegada més marxa un dels bons. I cada vegada en queden menys.

Intentarem seguir el seu exemple, no callant, enviant a la merda a tots aquells que voldrien que no obrissim la boca i treballant amb el somni de que "habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertad"

LA CENTRALITZACIÓ DE LES URGÈNCIES NOCTURNES, UNA MESURA PRESA A CORRECUITA

Article publicat a Manresainfo.cat el 24 de juliol de 2010

El passat dimecres 21 de juliol el Consell Rector Territorial de Salut de les comarques del Bages – Berguedà va aprovar definitivament un conjunt de mesures que a partir de finals del proper mes de setembre faran que el servei d’urgències noctures (de 20:00 a 8:00) es concentri a la ciutat de Manresa; deixant de prestar-se a les àrees de salut de Sant Joan Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet i Navarcles – Sant Fruitós – Santpedor).

En el seu moment, fa just un any quan es va fer públic aquest possible canvi, des d’ICV ja vam insistir en demanar que es tinguessin en compte dos qüestions que consideràvem i considerem fonamentals. En primer lloc enteníem que qualsevol mesura que comportés remodelacions en un servei bàsic i fonamental com l’assistència sanitària havia de comptar prèviament amb un procés de diàleg amb tots els municipis i agents implicats que assegurés un mínim grau d’acord. I crèiem i fèiem arribar l’avís que aquests possibles canvis havien d’estar adaptats al màxim al territori, tenint en compte el context geogràfic i de comunicacions de la comarca del Bages. No és el mateix centralitzar les urgències nocturnes a l’àrea metropolitana de Barcelona on els diversos municipis són molt propers entre ells amb unes comunicacions ràpides, que a la comarca del Bages, on existeixen diversos nuclis urbans petits, dispersos, força allunyats entre ells i amb comunicacions sovint dificultoses.

D’altra banda fèiem també una crida a que aquest debat s’abordés per part de tots els agents de manera serena, sense alimentar pors infundades, sense demagògies i posant l’interès públic en el centre.

Des d’aquelles primeres informacions fins ara ha passat un any. En el seu moment els responsables de la Regió Sanitària ens van assegurar que les possibles remodelacions no eren ni molt menys immiments. I el cert és que, cap a finals de primavera s’han volgut accelerar aquestes mesures i entenem que de manera precipitada i a correcuita s’han volgut decidir uns canvis que afecten de manera directa al conjunt de la població. A més, creiem que el fet que el servei es centralitzi només a Manresa no té en compte el context geogràfic i de comunicacions de la comarca, tal com havíem reclamat.

És per tot això que com a ICV, i des de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Joan en el que som presents, vam reclamar el passat dimecres que s’ajornés la centralització i es reinicíés el procés de diàleg amb el propòsit d’assegurar un mínim consens ara inexistent, ja que tots els municipis directament afectats han mostrat les seves reticències. I a la vegada proposàvem que per tal d’adaptar la mesura al context geogràfic, es mantingués un dels equips de guàrdia amb ambulància permanent a l’Area de Salut de Sant Joan de Vilatorrada per cobrir la zona oest de la comarca.

Arribats a aquest punt, i una vegada presa la decisió de centralitzar el servei sense que cap de les dues reclamacions hagin sigut tingudes en compte, exigim que que durant els primers mesos en què hagin entrat en vigor els canvis es realitzi un seguiment i estudi objectiu oberts a canviar els aspectes del servei que hagin empitjorat.

DEFENSEM LA VOLUNTAT POPULAR. DEFENSEM L'ESTATUT.

Article publicat a Manresainfo.cat el 10 de juliol de 2010

Indignació, ofensa, rebuig, ràbia, i perquè no, malgrat ens ho poguéssim esperar, també sorpresa, són algunes de les sensacions i sentiments que em van aflorar el passat dilluns 28 de juny en conèixer el sentit de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) davant els recursos presentats contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Arribem aquí no per accident si no fruït dels recursos del PP, el Defensor del Pueblo i diverses comunitats autònomes, després d'haver-se dedicat durant temps a atiar una campanya d'atac contra Catalunya i el seu text estatutari. Per tant no ens trobem tampoc davant d'una decisió, la del TC, qualsevol.

Aquesta és sense cap mena de dubte una sentència que trenca violentament el pacte entre Catalunya i Espanya, que segresta i qüestiona la voluntat del poble de Catalunya expressada en el referèndum del 18 de juny de 2006. Podem ser més o menys catalanistes, ser o no independentistes, voler més o menys autogovern i apostar per un o altre futur per Catalunya; però el què està clar és que des del mínim sentit democràtic cal que rebutgem una sentència que contra allò expressat a les urnes decideix quin ha de ser el model d'estat.

I una sentència feta per un Tribunal Constitucional absolutament deslegitimat, amb jutges recusats, d'altres en pròrroga, set esborranys de sentència i una votació final per blocs que no té precedents jurídics.

La mateixa Constitució proclama en el seu article 1.2 que la sobirania resideix en el poble espanyol del que emanen tots els poders de l'Estat. És per tant tolerable i acceptable que un tribunal sense cap tipus de legitimitat, se salti i violi aquesta sobirania expressada en el pacte entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, i ratificat per referèndum?

A partir d'ara ni de molt lluny es tanca cap etapa, s'obre una fractura sense precedents. I davant d'això el què cal és que el poble de Catalunya surti al carrer el 10 de juliol, de manera unitària fent explícit el què sempre hem dit, que “som un sol poble”. El què cal és fermesa, exigint el compliment del pacte, i voluntat democràtica, exigint que es respecti la voluntat expressada en referèndum.

Diguin el què diguin els jutges som una nació i ho serem mentre els catalans i catalanes així ho expressin, perquè cap sentència canviarà la nostra voluntat. Parafresejant Lluís Llach ens diran que esperem massa, i és clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot. Ens diran que volem massa, i és clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure. I ens diran que tenim massa pressa, i és clar que sí, tenim pressa, molta pressa i ho volem tot. Volem tot l'Estatut.

CONTRA L'HOMOFÒBIA I LA TRANSFÒBIA "SANT JOAN T'ENTÉN!"

Article publicat al diari Regió 7 de dimarts 18 de maig de 2010

Ahir,17 de maig, es commemorava el Dia Internacional contra l'Homofòbia i la Transfòbia. El mateix dia de fa només 20 anys, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) eliminava l'homosexualitat de la seva llista de malalties mentals. En ple segle XXI, però, l'OMS continua considerant la transsexualitat com un trastorn mental i no pas com el que és, una identitat sexual diferent de la majoritària.


L'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, des del ferm compromís amb els drets humans i amb la lluita contra la discriminació de qualsevol tipus, hem decidit sumar-nos a aquesta commemoració; no només de manera simbòlica, fent públic un simple posicionament, sinó també planificant i desenvolupant diverses accions englobades sota el lema "Sant Joan t'entén!". Sant Joan es consolida així com el municipi pioner a la comarca del Bages, la Catalunya Central i un dels pocs del país en la defensa decidida dels drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. Malgrat que des de fa 20 anys, segons l'OMS, l'homosexualitat no és una malaltia, encara avui hi ha 72 països on l'homosexualitat es considera delicte i comporta penes de presó, i en 7 es preveu la pena de mort.

A casa nostra, afortunadament, les coses han canviat força. Amb la modificació del Codi Civil, fa cinc anys, que permet que una parella homosexual es casi i pugui adoptar criatures, es va assolir la plena igualtat de drets. D'altra banda, les persones transsexuals, gràcies a la llei d'identitat de gènere, tot i les clares mancances del text, poden canviar el nom de la seva documentació sense necessitat de passar pel quiròfan.

Però si una cosa ha quedat demostrada és que les lleis no són varetes màgiques que canviïn la societat de la nit al dia. Encara avui hi ha qui veu amb recel que existeixin maneres d'estimar i maneres de sentir-se diferents de la seva, diferents de les tradicionals. L'homofòbia i la transfòbia continuen sent una realitat. Una prova en són el nombre creixent de casos de bullying homòfob o les denúncies, també en augment, que any rere any registren els Mossos d'Esquadra per agressions, insults, amenaces, acomiadaments improcedents de la feina... per ser homosexual, bisexual o transsexual.

I davant d'aquesta realitat hi ha qui no vol parlar-ne i qui considera que no cal, qui prefereix tapar-se els ulls i mirar cap a una altra banda. D'altres pensem que, fent invisible una realitat, no fem sinó perpetuar el desconeixement, els prejudicis i la discriminació. És només fent visible aquesta diversitat i sensibilitzant contra la discriminació que a la llarga aconseguirem transformar la societat i que els armaris deixin de tenir sentit. Al capdavall, el més important és que totes i tots podem tenir i tenim el dret a ser feliços, ens agradin els homes o les dones, ens sentim homes o dones.

CREIXEM CONVIVINT

Aquesta tarda presentem en roda de premsa l'exposició fotogràfica CREIXEM CONVIVINT el darrer projecte que hem portat a terme des de la regidoria d'Immigració amb la col·laboració de tots els centres educatius de primària, secundària i adults de Sant Joan de Vilatorrada (CEIP Ametllers, CEIPP Collbaix, CEIP Joncadella, IES Quercus, Centre Municipal de Formació de Persones Adultes, i el Centre de Formació Persones Adultes Carme Karr) i el Programa LIC del Departament d'Educació de la Generalitat.

El resultat final del projecte consisteix en una exposició fotogràfica de diverses situacions quotidianes dels i les alumnes de cadascun dels centres educatius; i de les reflexions que tots ells al llarg del projecte han fet sobre allò que creuen que els aporta la convivència. L'exposició reflecteix dos aspectes clau:

- la realitat i història de Sant Joan de Vilatorrada. Un poble que ha crescut a cop d'onades migratòries. Sense la immigració andalusa dels anys 60 (de la que moltíssima gent en som fills o néts) i sense la immigració actual provinent d'altres països Sant Joan no seria el trencaclosques gegant què és avui. I un poble on la diversitat de cultures i nacionalitats no ha suposat (per sort!) situacions de conflicte social.

- siguem d'on siguem ens uneixen més coses que no pas ens separen. Siguem d'on siguem i tinguem la cultura que tinguem amb una mateixa edat ens uneixen certes aficions i gustos i les ganes de compartir-los.

És aquesta convivència, aquestes ganes de compartir i sumar esforços, que ens ajuden a créixer, créixer com a persones i créixer com a poble.

I sens dubte l'exposició és també un bon antídot contra la intolerància i xenofòbia, i contra aquells discursos que, en contra dels drets humans fonamentals, ens volen fer creure que l'immigració és l'orígen de tots els nostres mals.

No puc ni vull acabar aquesta entrada sense fer un agraïment especial a qui realment ha treballat en aquest projecte. Sense la il·lusió i el compromís que els centres educatius i el cos tècnic de l'Ajuntament i el Programa LIC han demostrat des del primer dia el projecte no hauria estat possible. I sense el compromís quotidià d'uns i altres en pro de la convivència, l'exposició no podria transmetre el què transmet.

------------------------------------------------------------------------------------------------
L'exposició recorre des d'aquesta setmana tots els centres educatius que hi han participat i el mes de juny es podrà visitar a la Biblioteca Cal Gallifa. Us recomano que si teniu oportunitat la visiteu. Teniu el calendari detallat al web de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada.

ARRIBARAN A LA CAMPANYA?

Ja fa setmanes que es va donar el tret de sortida a la precampanya per a les properes eleccions autonòniques previstes per a la tardor d'enguany. És hora de començar a parlar d'estratègia, de proclamar candidats o candidates a la presidència, de començar a pensar en el programa, i de començar a llançar els primers missatges.

I pel que sembla, si hem de jutjar pel que hem sentit aquests dies serà una campanya diferent que els dos principals partits (al cap i a la fi són els que marquen el to) ja han avançat que volen que sigui una campanya en positiu, per construir i no destruir, centrada en les propostes i no tant en els candidats.

Fa uns dies, CiU va presentar el seu primer lema: "Començar Il·lusiona". I sincerament he de dir que la trobo desencertada. Desencertada perquè no aporta cap contrast amb les alternatives i allunyada al màxim del context i escensari actual.

I ahir mateix el PSC feia públic quin seria el seu equip de campanya. D'entrada una nova cara com a director de campanya i un nou missatge que contrasta amb l'agressivitat de campanyes anteriors. Jaume Collboni serà el nou director de campanya i ahir mateix en la seva presentació avançava que volia un “nou estil de fer política a Catalunya com un estil constructiu, de proposta, de contrast de models, no de persones, ni de crítica per la crítica, ni de destrucció de l’adversari”.

Hem de celebrar que d'entrada tinguin la intenció. Com deia el mateix Collboni i com hem dit (i posat en pràctica) des d'ICV en repetides ocasions, en els temps que corren, per combatre la llunyania entre política i ciutadania, i més encara en un temps de crisi, cal POLÍTICA en majuscules. "Programa, programa i programa"

Com deia des d'ICV fa ja diverses campanyes que mirem d'aprofundir en aquesta proximitat i aquesta no és pas una excepció. La setmana passada el nostre candidat, en Joan Herrera va presentar el procés participatiu per a l'elaboració del programa electoral i el web, l'instrument bàsic de participació. Com deia Herrera "Per ICV-EuiA l'elaboració del programa no és només un tràmit, per aprovar el programa electoral, primer volem escoltar les preocupacions, opinions, idees i propostes de la ciutadania". El president d'ICV al Bages -Berguedà - Solsonès, en Xavier Rubio, també es referia al procés, en l'article del passat dissabte al diari Regió 7.

El temps ens demostrarà cap on deriva tot plegat i si les bones intencions es materialitzen. El què és clar, és que no ens podem permetre el luxe d'una vegada més, dir i no fer, i que la propera torni a ser una campanya plena de retrets i buida de cotingut.